dimarts, 1 de novembre del 2011

Prop d'un centenar de persones acudiren el 2 de desembre a l'IES Ferrer i Guàrdia de la ciutat de València per conèixer un nou projecte impulsat per la Plataforma Benimaclet Viu. Es tracta de la Universtat Lliure de Benimaclet, una proposta socioeducativa que pretén afavorir l'intercanvi de coneixements entre ciutadans i ciutadanes fora de les institucions oficials i des de l'acció voluntària.

L'acte va comptar amb la presència de Jaume Martínez Bonafé, professor del departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, qui va fer una dissertació en torn a les idees de subjecte, de coneixement i de la relació entre elles, tot partint de les seues pròpies experiències personals i fent especial èmfasi en el fet que no tota cultura o no tot coneixement és alliberador ni dona poder a les persones i els pobles per construir una societat més justa.Un representant de la Universitat Lliure va explicar els primers passos de la iniciativa, inspirada en l'esperit de construcció de coneixement dels ateneus obrers de principis del segle XX i de tants altres projectes que al llarg de la història han tractat de fomentar espais d'educació popular i contrahegemònica.

Milers de persones es manifesten a València pels drets nacionals i socials

Sota el lema Defensem la llengua, lluitem pel país, les diferents organitzacions de l'esquerra independentista ha tornat a eixir aquesta vesprada als carrers de València junt a milers de valencianes i valencians per commemorar la diada del País Valencià, la qual recorda l'entrada de Jaume I a la ciutat en 1238, fet que suposà la incorporació de València a la Corona d'Aragó.

En l'actual context de crisi capitalista, la convocatòria d'enguany s'ha centrat en els atacs que arreu dels Països Catalans s'estan produint contra la llengua catalana, des de l'amenaça de supressió de les línies en valencià i la censura de TV3 al País Valencià fins la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística en l'educació al Principat, tot passant pel tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca.

Com ja ve sent habitual, el bloc de l'esquerra independentista ha estat el més nombrós i combatiu de la manifestació, fet que li ha suposat, una vegada més, patir la repressió de les forces de seguretat de l'estat. A l'eixida de la marxa, s'ha estés per terra una pancarta que en què es podia llegir Constitución española junt a una reproducció de l'escut franquista que les manifestants han pogut trepitjar com a símbol de rebuig a l'ocupació. I al llarg del recorregut s'han pogut sentir consignes com “País Valencià, Països Catalans”, “Independència” o “Anticapitalistes”. A més a més, en aquest bloc s'han exhibit plafons de suport amb fotos de les tres preses polítiques catalanes: Lola López, Marina Bernadó i Jordi Grau. Cal destacar que el bloc independentista anava encapçalat per dues imatges d'Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, ambdós nascuts fa ara 100 anys.

El valencià contra els tòpics

Tot i que moltes vegades poden tindre una certa base real, els tòpics (sobre un poble, una cultura, una ètnia, etc.) no deixen de ser apriorismes que necessiten d'una contrastació contínua amb la mateixa realitat. Aquesta confrontació, quan es fa, acostuma a donar resultats sorprenents que ajuden a desmuntar, almenys en part, els clixés. Sobre el País Valencià recauen una sèrie de tòpics que conformen una imatge bastant negativa, sobretot a altres indrets dels Països Catalans, dels pobladors del sud del Sénia: la llengua hi està morta, la societat és profundament reaccionària, l'anticatalanisme forma part del nostre ADN... No seré jo qui diga que la salut del català al País Valencià és excel·lent; ni qui negue l'aclaparador èxit d'una dreta cavernícola eleccions rere eleccions; ni qui obvie la fòbia a tot allò català que pateix una part de la nostra gent. Però amb això la imatge no estarà del tot completa.

En aquest sentit, el documental Una llengua que camina, dirigit per Amanda Gascó i produït per Vilaweb i Televisió de Catalunya -la qual l'ha emés-, ajuda a desmuntar un d'aquests tòpics, el de la salut del valencià. I ho fa donant la veu a cinc persones que parlen des del seu dia a dia i que expliquen com tracten de viure en valencià amb la màxima normalitat possible: Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas; Diego Gómez, mestre i ex president d'Escola Valenciana; Gerard Pitarch, metge a Castelló de la Plana; Dariana Groza, migrant de Romania que treballa com a dinamitzadora lingüística; i Mar Iglesias, periodista i professora a la Universitat d'Alacant.